La saviesa de la fe. CARTES DOMINICALS En aquest diumenge de la Santíssima Trinitat l'any litúrgic assoleix un cimal: el misteri de Déu. Un Déu que, en la seva unitat, és també comunió de persones …Més
La saviesa de la fe.
CARTES DOMINICALS
En aquest diumenge de la Santíssima Trinitat l'any litúrgic assoleix un cimal: el misteri de Déu. Un Déu que, en la seva unitat, és també comunió de persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Aquest és el misteri de la Trinitat que ens ha estat revelat i que celebrem en una actitud d'acció de gràcies.
Per gràcia, ens és donat de participar en la vida del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, un sol Déu en tres persones; un Déu únic, però que viu en un misteri de comunió. La litúrgia, com tot el Nou Testament i els Pares de l'Església, té una visió dinàmica de les persones de la Santíssima Trinitat: tot procedeix de Déu Pare i hi retorna pel Fill, en l'Esperit Sant.
Celebrada el diumenge després de la Pentecosta, la festa d'avui ens invita a fer una gran lloança al Pare que ha ressuscitat el seu Fill Jesucrist i l'ha portat a la glòria on regna amb l'Esperit que ens ha estat donat.
A través de les seves diverses intervencions al llarg de la història, Déu s'ha revelat progressivament com un Déu transcendent i proper alhora. L'experiència de la manera de fer de Déu ens invita a prendre consciència que la omnipotència està al servei de l'amor. Déu Pare, enviant el seu Fill, ha manifestat que el seu amor sobrepassa tot el que hom podria imaginar. És la salvació de l'home, de tot home, i del món el que Déu ha volgut realitzar en prendre aquesta iniciativa.
Déu envià el seu Fill al món no per condemnar-lo, sinó per mostrar que vol la salvació del món sencer. Però l'amor veritable és un do que no s'imposa, sinó que es proposa; és un do que s'ofereix, però sense coaccionar la llibertat humana. Cadascú és responsable de la resposta que doni a aquest oferiment. Com diu l'Evangeli de sant Joan, no és Déu qui jutja i condemna; és cadascú, acollint l'amor o refusant-lo, qui entra en la vida o s'aparta de la font de la vida.
Ens cal entrar amb gran respecte i prudència en el santuari de les consciències. Només la saviesa i la misericòrdia infinita de Déu podrà jutjar, com diu sant Tomàs d'Aquino, les decisions més íntimes de cada persona. Nosaltres hem d'acomplir el manament evangèlic de no jutjar el misteri de cada persona i l'actitud de cada consciència personal davant el misteri de Déu.
En aquest dia que ens invita a la contemplació del pla de salvació de Déu i a l'acció de gràcies i a la lloança, l'Església celebra la jornada dedicada a les religioses i els religiosos anomenats de vida contemplativa, és a dir, a les monges i els monjos dels nostres monestirs femenins i masculins. És ben adient aquesta festa per pensar en elles i en ells i per agrair-los la seva vocació al servei de Déu i al servei de tota la seva Església.
La jornada d'avui, en llatí, s'anomena Pro Orantibus, que vol dir pels qui preguen. Aquest és el seu servei, aquesta és la seva missió: ser la veu de l'Església que lloa i prega Déu per totes les necessitats de cada Església local, de tota l'Església estesa d'Orient a Occident, i també per les necessitats del món. Elles i ells fan realitat , dia rere dia, el lema escollit per a aquesta jornada: "La lectio divina, un camí de llum". El lema al·ludeix a la recent exhortació apostòlica de Benet XVI Verbum Domini, en la qual invita tota l'Església a aprofundir constantment en la Paraula de Déu i en la saviesa de la fe. Dono les gràcies als religiosos i les religioses de vida contemplativa, que són, com deia santa Teresa de Lisieux, "l'amor en el cor de l'Església".
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
CARTES DOMINICALS
En aquest diumenge de la Santíssima Trinitat l'any litúrgic assoleix un cimal: el misteri de Déu. Un Déu que, en la seva unitat, és també comunió de persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Aquest és el misteri de la Trinitat que ens ha estat revelat i que celebrem en una actitud d'acció de gràcies.
Per gràcia, ens és donat de participar en la vida del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, un sol Déu en tres persones; un Déu únic, però que viu en un misteri de comunió. La litúrgia, com tot el Nou Testament i els Pares de l'Església, té una visió dinàmica de les persones de la Santíssima Trinitat: tot procedeix de Déu Pare i hi retorna pel Fill, en l'Esperit Sant.
Celebrada el diumenge després de la Pentecosta, la festa d'avui ens invita a fer una gran lloança al Pare que ha ressuscitat el seu Fill Jesucrist i l'ha portat a la glòria on regna amb l'Esperit que ens ha estat donat.
A través de les seves diverses intervencions al llarg de la història, Déu s'ha revelat progressivament com un Déu transcendent i proper alhora. L'experiència de la manera de fer de Déu ens invita a prendre consciència que la omnipotència està al servei de l'amor. Déu Pare, enviant el seu Fill, ha manifestat que el seu amor sobrepassa tot el que hom podria imaginar. És la salvació de l'home, de tot home, i del món el que Déu ha volgut realitzar en prendre aquesta iniciativa.
Déu envià el seu Fill al món no per condemnar-lo, sinó per mostrar que vol la salvació del món sencer. Però l'amor veritable és un do que no s'imposa, sinó que es proposa; és un do que s'ofereix, però sense coaccionar la llibertat humana. Cadascú és responsable de la resposta que doni a aquest oferiment. Com diu l'Evangeli de sant Joan, no és Déu qui jutja i condemna; és cadascú, acollint l'amor o refusant-lo, qui entra en la vida o s'aparta de la font de la vida.
Ens cal entrar amb gran respecte i prudència en el santuari de les consciències. Només la saviesa i la misericòrdia infinita de Déu podrà jutjar, com diu sant Tomàs d'Aquino, les decisions més íntimes de cada persona. Nosaltres hem d'acomplir el manament evangèlic de no jutjar el misteri de cada persona i l'actitud de cada consciència personal davant el misteri de Déu.
En aquest dia que ens invita a la contemplació del pla de salvació de Déu i a l'acció de gràcies i a la lloança, l'Església celebra la jornada dedicada a les religioses i els religiosos anomenats de vida contemplativa, és a dir, a les monges i els monjos dels nostres monestirs femenins i masculins. És ben adient aquesta festa per pensar en elles i en ells i per agrair-los la seva vocació al servei de Déu i al servei de tota la seva Església.
La jornada d'avui, en llatí, s'anomena Pro Orantibus, que vol dir pels qui preguen. Aquest és el seu servei, aquesta és la seva missió: ser la veu de l'Església que lloa i prega Déu per totes les necessitats de cada Església local, de tota l'Església estesa d'Orient a Occident, i també per les necessitats del món. Elles i ells fan realitat , dia rere dia, el lema escollit per a aquesta jornada: "La lectio divina, un camí de llum". El lema al·ludeix a la recent exhortació apostòlica de Benet XVI Verbum Domini, en la qual invita tota l'Església a aprofundir constantment en la Paraula de Déu i en la saviesa de la fe. Dono les gràcies als religiosos i les religioses de vida contemplativa, que són, com deia santa Teresa de Lisieux, "l'amor en el cor de l'Església".
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona