Clicks209

El Cant de la Sibil.la 25.11.2016

jamacor
1
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. …More
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món i es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya, durant el segle xix, l'interès d'alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.

Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l'origen en una melodia mossàrab amb text traduït al català al segle Xlll.

El Cant de la Sibil·la no és altra cosa que la versió a llengua vulgar del Judicii signum, que abans del segle xv es cantava en llatí però que fou traduït a la Provença. Milà i Fontanals (Rom., ix, 360; Milà Obras, vi, 294) admeté que la versió catalana provenia directament del fals Sermó atribuït a Sant Agustí, que en la dramàtica religiosa medieval engendrà la Procession des Prophètes de Limoges, Arles, Rouen, etc., però Aebischer (loc. cit. 267) sosté que el Cant de la Sibil·la és solament un fragment desglossat, a causa del seu interès i extensió, d'una representació més completa de la Procession des Prophètes segons consta que se celebrava a Mallorca i a València en el segle XVI; per altra banda sabem que en el segle xiv era ja conegut a Catalunya el Ordo Prophetarum, puix que en parla un ordinari de Girona (Anglès, op. cit. 283). Respecte al seu origen, Mossèn Anglès sospita si el Judicii signum, divulgat dins la península Ibèrica d'ençà el segle X, podia ésser d'origen mossàrab, però el Prof. Aebischer prefereix admetre que vindria a les terres catalanes des del Llenguadoc, per tal com la Catalunya vella rebé una influència cultural considerable dels monestirs occitans, i consta particularment «que les proses en usage au monestir de Ripoll... provenaient en majorité de Saint Martiel de Limoges et de Saint Pierre de Moissac». (T. Gérold, Les drames liturgiques médiévaux en Catalogne. Revue d'histoire et de philosophie religieuse, 1936, xvi, 430)."

Al començament, el cant de la Sibil·la era interpretat per preveres, que varen ser substituïts amb el pas dels segles per un nin cantor. Actualment, a la majoria de les esglésies continua essent un nin el que canta, si bé en alguns casos ho fa una nina o una dona. A la representació actual, el nin cantor surt acompanyat per dos o més escolans amb ciris, que l'acompanyen fins al presbiteri o la trona. Les estrofes són entonades a veu sola i sense acompanyament instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, s'introdueix l'orgue.

La indumentària que es fa servir és molt semblant a totes les esglésies de Mallorca. Sol consistir en una túnica blanca o de color, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i habitualment una capa; en alguns pobles la capa se substitueix per una altra túnica. El cap es cobreix amb una gorra del mateix color que el vestit. A les mans porta una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant, i quan aquest cant acaba forma amb l'espasa una creu a l'aire.

En algunes de les celebracions, en acabar el cant, es talla amb l'espasa una coca que penja del tornaveu de la trona. En els darrers segles també està documentat que es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.

A Mallorca encara és en el record la glosa que diu així:

Sibil·la guarda sa coca // que no et caigui de ses mans // que a baix hi ha dos escolans // que baden un pam de boca.

El “Cant de la Sibila”, drama paralitúrgico de la Edad Media recuperado en 2012 por Capella de Ministrers, es una representación del nacimiento de Jesucristo que fue implantada por el rey Jaime I en el siglo XIII

Actualmente, sólo se conserva en Mallorca, declarada en 2010 Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO, y en Alguer (Cerdeña), que perteneció a la Corona de Aragón, además de en Valencia

Cada año es vista por cerca de 2.000 personas que llenan completamente la Catedral de Valencia


01.12.2019 | Archivalencia

La Catedral de Valencia acogió ayer viernes, por octavo año consecutivo, la representación del “Cant de la Sibila” con la participación de más de 60 artistas, la mayoría valencianos, y la colaboración conjunta de Capella de Ministrers, la Coral Catedralicia y la Escolanía de la Virgen de los Desamparados, entre otras entidades.

Por segundo año consecutivo, el papel de la Sibila fue interpretado por Sergio Martí Sánchez, que pertenece a la Escolanía de la Virgen desde hace cuatro años, y Jorge Morata fue de nuevo la voz tenor con Carlos Magraner como director musical y Jaume Martorell como director escénico, ha señalado Luis Garrido, director de la Escolanía y la Coral Catedralicia, que también intervino en la representación.

Al igual que en anteriores ediciones tomaron parte la Escuela Superior de Arte Dramático (ESAD), la Asociación Amics del Corpus y la Asociación de Campaners de la Catedral de Valencia. Estos últimos, antes del concierto interpretaron los toques de Maitines de la de la Consueta de 1527, recuperados también en el 2012 por primera vez desde el Concilio de Trento (1545-1563).

Además, como en ediciones anteriores la representación contó con los instrumentos réplicas de los ángeles músicos de los frescos del altar mayor de la Catedral y también fue interpretado del “Ordo Prophetarum” o “Procesión de los profetas”, un drama litúrgico medieval cuyos textos fueron adaptados los textos latinos al valenciano por el catedrático de Literatura Española de la Universitat de València, Josep Lluís Sirera.

El “Cant de la Sibila”, drama paralitúrgico de la Edad Media recuperado en 2012 por Capella de Ministrers, es una representación del nacimiento de Jesucristo que fue implantada por el rey Jaime I en el siglo XIII, tras la conquista de Valencia, y que se representaba la noche de Navidad hasta que desapareció tras el Concilio de Trento (1545-1563).

Actualmente, sólo se conserva en Mallorca, declarada en 2010 Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO, y en Alguer (Cerdeña), que perteneció a la Corona de Aragón, además de en Valencia.

La escenificación es de entrada libre, hasta completar aforo, y cada año es vista por cerca de 2.000 personas que llenan completamente la Catedral de Valencia.
perceo3 likes this.