04:49

Sogns marters Baseli, Cirin, Nabor e Nazari

pdf: cheu l’entira historia Ils 12 da zercladur: Sogns marters Baseli, Cirin, Nabor e Nazari Ils quater sogns ein stai gentils umens romans, rehs da rauba ed era gronds da vertids. Da lur temps …More
pdf: cheu l’entira historia
Ils 12 da zercladur: Sogns marters Baseli, Cirin, Nabor e Nazari
Ils quater sogns ein stai gentils umens romans, rehs da rauba ed era gronds da vertids. Da lur temps prendevan nobels umens survetsch d’uiara tiels imperaturs. Aschia survevan era ils quater sogns cavaliers romans sco officiers en l’armada da Dioclezian e Maximian. Els stevan en survetsch a dus imperaturs pagauns, mo schavan era buca sut da far igl uffeci da schuldau da Cristus. Cura ch’ils tirans imperaturs persequitavan ils fideivels, savevan quels quater officiers catolics che era els vegnien baul ni tard ad esser cumpigliai culs auters cristians. Perquei vulan els sedeliberar da tut quels impediments e saver ton pli spert contonscher la palma dil marteri. Els vendan lur gronda rauba, partan ora ils daners als paupers e sesemtgan da far la gloriusa battaglia per gudignar il parvis. En buca ditg vegnan els tgisai avon Aurelian, il prefect da Ruma ch’els seigien cristians. Quel enconuscha bein avunda ils nobels e taffers officiers, sa denton buca crer che quels sappien esser schi stuorns ed embratschau quella religiun. Perquei retscheiva el ses officiers cun tutta honur. Denton per impedir tut scandel e mussar che la tgisa encunter els seigi faulsa, meina el ils umens el tempel tiels gronds dieus. Cheu rispunda sogn Baseli sco vegl da tuts: Igl ei vegniu purtau che nus seigien catolics e quei ei la verdad. Nus havein negina raschun da seturpegiar da quella cardientscha ch’ei la sulet vera. Ei dat negin ver Diu, auter che quel dils cristians, il qual nus adurein. Sin quella gagliarda risposta mida Aurelian sia curtesia en greta e lai metter ils quater officiers en perschun per saver patertgar ora, co dumignar els cun turments. Strusch stai en perschun, consolescha Diu els cun ina biala clarezia ed in dultsch fried. La perschun daventa sin quei era per ils auters perschuniers in liug da deletg e confiert. Marcellus, il guardian che ha viu e sentiu la clarezia ed il bien fried, tegn quei per ina miracla. El arva la perschun e sefiera giu avon ils sogns perschuniers, confessa Jesus Cristus per ver Diu e desiderescha da daventar cristians cun tut sia famiglia. Quei vegn naturalmein ad ureglia al prefect. Encadenai lai el menar tuts perschuniers el palaz. Baseli rispunda en num da tuts che ni perschun ni turments possien prender ad els la cardientscha da Jesus Cristus. El e ses survients hagien la gronda ventira da saver dar la veta per amur da Jesus. Vesend il derschader ch’ei dat negina speronza da far adurar ils dieus jasters, lai el gheslegier tuts cun crutschs da fier sin crudeivla moda. Ils sogns che confessan vinavon Diu, lai il tiran danovamein fierer en perschun cun la speronza da puder surventscher quels. Mo adumbatten! Siat entirs dis ein ils sogns marters restai en quella perschun senza vivonda e medischina, bein aber confortai dalla grazia divina. Igl imperatur Maximian che vegn orientaus da quei fatg, vul ussa sez veser ils maltractai. El peglia tema e sa buca capir ch’els ein aunc en veta. E tuttina pretenda el da quels da far ina unfrenda als dieus digl imperi. Vesend els mo a far beffas sur da quels dieus, dat el la sentenzia da mort entras la spada. Ils quater sogns schuldaus da Cristus ein stai scavazzai ils 12 da zercladur digl onn 304. Ils animals selvadis han buca tuccau en ils corps ch’ils hentgers vevan giu fiers ora per vivonda. Ils fideivels han aschia saviu satrar ils sogns marters en in honoreivel liug, nua ch’ins ha silsuenter baghegiau ina baselgia.
Abramo
Engraziel per la referenza sin il vocabulari sursilvan. Enconuschevel jeu buc.
Galahad
auch Danke Dir. Grüßli.
Tschiiiiaaaa Galahad

hier kannst lernen

www.vocabularisursilvan.ch/index.php

gar nicht so schwer

Galahad
 ???  ???  ???

Galahad and one more user like this.
Galahad likes this.