Clicks419

Sogn Herman Giusep, confessur

pdf: cheu l'entira historia Sogn Herman Giusep, confessur Ils 7 d’avrel: Sogn Herman Giusep, confessur Quei sogn dad oz ei naschius el marcau da Kellen da paupers, denton fetg pietus geniturs. Tras …More
pdf: cheu l'entira historia
Sogn Herman Giusep, confessur

Ils 7 d’avrel: Sogn Herman Giusep, confessur


Quei sogn dad oz ei naschius el marcau da Kellen da paupers, denton fetg pietus geniturs. Tras quei ei igl affon da pign ensi semussaus obedeivels, mudests e specialmein devozius tier Nossadunna. Strusch 7 onns vegls, va el savens discusamein en baselgia da Nossadunna e plaida cun Maria e cun igl affon Jesus. Savens fa il buob in plascher a Nossadunna cun purtat flurs. Ina ga ha el schizun saviu termagliar cugl affon Jesus e Gion Battesta. La pupira fuva schi gronda ch’il bab saveva buca vestgir e schar ir a scola siu buob. E cheu ha Maria, la Regina dils aunghels provediu siu survient Herman miraculusamein cun las caussas necessarias. Cun 12 onns ei il giuvenot entraus en la claustra da Steinfeld denton ses studis ha el fatg a Friesland cun particular laud. Lu tuorna Herman puspei en sia claustra. In temps survescha el cheu als confrars digl entir convent. Quei fa el nuidis, perquei ch’el anflava buca temps avunda per urar e meditar. Pli tard pren il sogn igl uffeci da caluster. Ussa sa el tenor siu plascher urar, cantar, ludar Diu e sia sontgissima Mumma. Era semortificescha el sin bia modas, sco per exempel cun durmir mo sin in’aissa cun in crap sut tgau en. Nossadunna venerava el da tut temps e tier mintga statua u maletg steva el retratgs tier ella cun siu spért. Muort tala familiaritad viers Nossadunna, han ils auters confrars entschiet a dar ad el in num Giusep, spus da Maria purschala. Ina notg fagend Hermann oraziun en baselgia, ein dus aunghels cumpari en preschientscha da Maria. In da quels ha priu il maun dretg da Herman Giusep e mess quel ensemen cul maun dretg dalla benedida purschala Maria e detg: Mira, questa purschala dun jeu a ti per spusa, sco ella ei stada spusa cun Giusep e perquei dueis ti da cheu naven esser numnaus Giusep. Cura ch’il sogn giuven ha giu cumpleniu ils onns, eis el vegnius ordinaus spiritual. Sco sacerdot celebrescha el mintgadi la sontga messa cun gronda devoziun. Biars spirituals murmignavan perquei che la sontga messa cuzzava treis uras ed ei fuva buca lev d’anflar ministrant. In’autra raschun da tugniar fuva da duvrar tontas candeilas. Muort biars auters quittaus ha il sogn pader entschiet a negligir las devoziuns, particularmein quellas da Nossadunna. Perquei ei la buntadeivla Mumma lu cumparida ad el sco femna veglia e detg: En tes egls sun jeu uss aschia, perquei che ti negligeschas mei. Plein humilitonza ha il sogn sinquei desiderau da saver pitir bia
per aschia saver far penetienzia. Savens eis el staus mudergiaus cun mals e malsognas e quei principalmein sin las vigelgias dallas grondas fiastas. Encunter la fin da sia veta ha el urbiu ora biaras miraclas e lu schau saver che sia mort seigi damaneivel. En sia davosa cureisma ha il sogn aunc teniu exercecis en la claustra dallas muniessas Cisterziensas. Vegnend el en quella claustra, ha el sco emprem signau cun siu fest ina fossa sil plaun schend: Cheu hai jeu da vegnir satraus. El porscha lu allas soras tut il desiderau agid spiritual e confiert. Sin mardis sogn ha ina gronda febra surpriu el. Culs egls alzai tier Diu e sia sontgissima Mumma, remetta el da Gievgia sontga sia veta al Scafider, ils 7 d’avrel digl onn 1233. Il sogn tgierp ei vegnius satraus leu nua ch’el veva giu signau cun siu fest. Suenter siat jamnas ei il tgierp vegnus exhumaus e purtaus en sia claustra a Steinfeld, nua che Diu ha fatg bia miraclas per confirmar la sontgadad da sogn Herman Giusep.